Democratizing wildfire strategies. Do you realize what it means? Insights from a participatory process in the Montseny region (Catalonia, Spain) (2018)

Abstract

Les xarxes de planificació participativa formades per agències governamentals, parts interessades, ciutadans i científics estan rebent atenció com a via potencial per construir paisatges resilients davant l'augment dels impactes dels incendis forestals a causa de les polítiques de supressió i els canvis climàtics i d'ús del sòl. Un repte clau per a aquestes xarxes rau en la incorporació del coneixement local i els valors socials sobre el paisatge a les estratègies operatives de gestió d'incendis forestals. A mesura que els grans incendis forestals superen la capacitat de supressió dels bombers, aquestes estratègies impliquen decisions difícils sobre les prioritats d'intervenció entre diferents regions, valors i interessos socioeconòmics. Per tant, hi ha un interès creixent en desenvolupar eines que facilitin la presa de decisions durant les emergències. En aquest article presentem un mètode per democratitzar les estratègies contra els incendis forestals incorporant els valors socials sobre el paisatge tant en la planificació de supressió com en la de prevenció. Ho fem informant i reflexionant críticament sobre l'experiència d'un procés participatiu pilot dut a terme en una regió de Catalunya (Espanya). Allà, vam construir una xarxa d' investigadors, professionals i ciutadans a través d'escales espacials i de governança. Vam combinar el coneixement sobre els incendis forestals previstos, la covaloració del paisatge per part dels actors rellevants i la participació ciutadana sessions per dissenyar una estratègia contra els incendis forestals que minimitzés la pèrdua de valors socials. A partir de les idees de l'ecologia política i la ciència de la transformació, discutim què implica l' intent de democratitzar les estratègies contra els incendis forestals en termes de relacions de poder i potencial per a la transformació socioecològica. Basant-nos en la nostra experiència, suggerim un compromís entre els nivells actuals de risc d'incendis forestals i la gestió democràtica a les regions propenses als incendis de molts països occidentals. Al seu torn, la negociació política sobre els efectes paisatgístics dels incendis forestals el coneixement expert es mostra com una via de transformació potencial cap a paisatges de menor risc que puguin redefinir l'agència sobre el paisatge i fomentar el reaprenentatge comunitari. Concloem que democratitzar les estratègies contra els incendis forestals implica, en última instància, co-modelar els paisatges i les societats del futur.