dc.description.abstract | Que l’Administració ha de ser transparent s’ha dit tantes vegades que tinc por
que pugui sonar a frase retòrica. Ha de ser transparent sempre. En l’estudi i les
conseqüències del risc sobre les persones, especialment i ara més que mai.
Pel que fa a les conseqüències dels accidents de trànsit vàrem decidir, el gener de
2004, que les explicaríem amb cruesa, amb detall, perquè tothom prengués consciència
de les vides estroncades, dels projectes esmicolats, dels amors destrossats...
que hi ha damunt l’asfalt.
Aquesta publicació té un nom fred: Anuari estadístic, i tot i que el seu contingut es
correspon amb escrupolosa rigorositat amb el seu nom, cada xifra és un motiu de
reflexió, cada unitat, cada desena, cada centena, cada miler no són xifres fredes,
són persones. Homes, dones, nois, noies, avis, àvies, nens, nenes, nadons...
No permetrem que l’estadística ens faci insensibles al dolor humà, al drama que hi
ha darrere cada accident, al dany irreparable que ha causat cada distracció, cada
irresponsabilitat, cada negligència.
Un cop analitzades les xifres, ens diuen que les intenses campanyes de control del
trànsit, de vigilància de les carreteres, així com les campanyes de conscienciació
estan provocant una tendència a la baixa d’aquestes xifres, que són un crit. La
tendència descendent (malgrat l’increment de vehicles i de conductors/ores) és
un alè d’esperança. Ens indiquen que estem en el bon camí per assolir l’objectiu
que, de manera valenta, vam marcar-nos en el Pla de seguretat viària 2005-2007 i
que, de manera resumida, pretén que al final d’aquest període la mortalitat a les
carreteres, i també a les ciutats, sigui un 30% inferior, que hi hagi menys víctimes
mortals de les 891 que es van produir l’any 2000.
Tot i que els indicadors de l’Anuari ens poden semblar satisfactoris, la nostra obligació,
i la de tota la societat, és no defallir, no relaxar-nos, no permetre que la sinistralitat
viària torni a ser una xifra freda que mantingui indiferents els lectors. | ca |