El modelo de extinción de incendios forestales catalán (2007)

Abstract

Al llarg del darrer segle hem vist que quant més eficients som lluitant amb el foc, més grans i majors arriben a ser aquests incendis. La necessitat de canviar la manera de lluitar contra el foc és evident, i s'ha de treballar abans, durant i després del foc. Es necessiten més coneixements i planificació de l'emergència per a fer front als focs i, alhora, es fa més necessari l'ús del foc per a la seguretat i ecologia dels boscos. Això implica un canvi de plantejament tant en la gestió de l'emergència com en la percepció social dels efectes i usos del foc. Tant per a enfrontar-se a aquests ràpids i intensos incendis, com per a confinar un front o gestionar un incendi, requereix una estructura dels serveis d'extinció dinàmica i flexible, basada en l'anticipació del comportament del foc, la presa de decisions dinàmica en la línia de foc i la gestió integral de l'incendi com a emergència. Aquest augment de flexibilitat requereix que els bombers siguin professionals experts i formats, que siguin capaços de decidir com, quan i on, i que els comandaments marquin estratègies i siguin gestors de l'emergència. El foc és un element dinamitzador dels ecosistemes mediterranis, inevitable, i tant les infraestructures humanes com les estructures vegetals han de ser tolerants als incendis forestals.