Policía: modelos, estrategias y reformas. De la policía gubernativa a la seguridad plural (2016)

Abstract

Els grans canvis experimentats per les diferents societats a partir del segle XX, han obligat a la Policia a reformar tant les estructures com les funcions, pensades originàriament per a les incipients societats industrials del segle XIX. La necessitat d'un saber tècnic i professional que la distanciés del poder polític i li permetés conèixer i combatre la delinqüència, així com una relació més gran amb la ciutadania que legitimés el seu poder, han estat elements claus d'aquestes reformes, així com l'adopció d'estratègies que millorin la seva eficiència. Malgrat aquests esforços, la gran complexitat i mobilitat de les societats actuals que, d'una banda, incrementen les esferes de risc i, de l'altra, desborden la capacitat de l'Estat, han exigit la posada en escena d'altres actors complementaris però de protagonisme creixent: els cossos auxiliars, la seguretat privada i els ciutadans. Encara falta, però, un actor supraestatal eficient que sigui capaç de preservar les garanties ciutadanes com passa a nivell estatal (en estats democràtics).