Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributor.authorKemp, Steven
dc.contributor.authorMiró Llinares, Fernando
dc.contributor.authorMoneva, Asier
dc.date.accessioned2025-06-13T10:08:52Z
dc.date.issued2020-03-04
dc.identifier.citationKemp, S., Miró-Llinares, F. & Moneva, A. The Dark Figure and the Cyber Fraud Rise in Europe: Evidence from Spain. Eur J Crim Policy Res 26, 293–312 (2020). https://doi.org/10.1007/s10610-020-09439-2ca
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/20.500.14007/4097
dc.descriptionDades utilitzades: Enquesta de seguretat pública de Catalunya, edicions de 2015 i 2017ca
dc.description.abstractLa reducció del delicte contra la propietat ha esdevingut una característica central de la discussió criminològica en els darrers 25 anys i nombrosos estudis han utilitzat les estadístiques policials per identificar una caiguda a tot el món occidental. Tanmateix, el frau, que s'inclou en una definició àmplia de delicte contra la propietat, normalment no s'ha considerat per a l'anàlisi. Aquest estudi examina el frau en el context espanyol i europeu per comprendre'n millor la naturalesa, la prevalença, l'evolució i el paper en el panorama general del delicte contra la propietat. A més, explora fins a quin punt estem experimentant un subregistre generalitzat de fraus a la policia i les corresponents implicacions per a la política de control de la delinqüència. Amb aquesta finalitat, aquest article analitza les dades secundàries proporcionades pel Ministeri de l’Interior d’Espanya, les autoritats bancàries centrals espanyoles i europees, així com enquestes de victimització a gran escala de diversos països europeus. En contrast amb altres delictes contra la propietat, les troballes indiquen que el frau digital augmenta i que els informes són considerablement inferiors. També s’identifiquen algunes de les raons principals per les quals denunciar o no denunciar la victimització del frau. La xifra negra del frau suggereix que el disseny i l’avaluació de polítiques policials i de prevenció de delictes basades únicament en estadístiques policials poden ser inadequades.ca
dc.format.extent20 p.ca
dc.language.isoengca
dc.publisherSpringer Natureca
dc.relation.ispartofEuropean Journal on Criminal Policy and Research, Volume 26, pages 293–312, (2020)ca
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/*
dc.subject.otherCiberdelinqüènciaca
dc.titleThe Dark Figure and the Cyber Fraud Rise in Europe: Evidence from Spain (2020)ca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/embargoedAccess
dc.date.embargoEnd9999-01-01
dc.embargo.termsforeverca
dc.identifier.doihttps://doi.org/10.1007/s10610-020-09439-2ca
dc.description.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca
dc.subject.lemacDelictes informàticsca
dc.subject.lemacFrauca


Ficheros en el ítem

Este documento contiene ficheros embargados indefinidamente

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/