La falacia de la seguridad objetiva y sus consecuencias (2020)

Abstract

La determinació que la causa fonamental de la percepció de seguretat de la ciutadania no estava relacionada ni directa ni únicament amb la delinqüència va portar a conceptualitzar dos tipus de seguretat: una, l'objectiva, que seria la que era constatable, la que realment existia; l'altra: la subjectiva, més irreal i voluble, que feia referència a la percepció de seguretat de la població, que, encara que freqüentment no tenia un substrat criminal, calia tenir en compte perquè afectava notablement la conducta de les persones. Aquest article pretén mostrar que la tan esbombada objectivitat del primer tipus de seguretat depèn totalment de voluntats i valors (subjectius) de diversos operadors, dels riscos que es consideren tolerables i els que no, dels béns que es decideix protegir, de les circumstàncies que condicionen l'actuació dels actors del sistema de justícia penal, de les condicions de les companyies asseguradores, de la quantitat i horari de les oficines de recepció de denúncies o de la coincidència temporal de esdeveniments que requereixen la intervenció de la policia. És a dir, la seguretat objectiva és molt subjectiva també. De totes maneres, aquest caràcter marcadament subjectiu de la seguretat no vol dir que les fonts que ens informaven de la seguretat objectiva (enquestes i estadística policial) no segueixin tenint importància per dur a terme diagnòstics de seguretat ni conèixer l'origen de la inseguretat (més o menys objectivable) és fonamental per dissenyar polítiques i estratègies per combatre-les.